Blog

Dimecres, 1 de novembre de 2017 (Copenhaguen)

Ahir a primera hora ens van tornar a dir que no podíem entrar a la Delegació. «Us ho demano per favor, pel temps que hem treballat junts», va suplicar-nos la Francesca. Estàvem tots asseguts a la taula central del cafè del costat de la Delegació: empleats, becaris i la cap de colla, amb aquest posat que ara ens fa cada dia de venedora d'assegurances que ha passat mala nit. Jo m'hi vaig oposar; li vaig dir que no es preocupés, que no faria cap foto ni penjaria res a Twitter i que mantindria un perfil baix.

Anvers és una ciutat petita però elegant. Es nota que la pulsió que porta a dins és molt més gran i lluminosa que el domini d'estats i imperis poderosos que l'han volgut empetitir. «Nosaltres no tenim res a veure amb els valons», em va dir fa anys un amic flamenc, el Jan. Parlava un anglès perfecte i quan el meu pare li va dir quatre coses en francès va fer una cara divertida, com si hagués sentit una cosa pintoresca. Va mirar de correspondre-li però es va posar a riure: «És que el tinc molt rovellat perquè no el parlo mai», va dir acumulant errors en una frase mínima.

Dilluns, 30 d'octubre de 2017 (Copenhaguen)

Ahir a la nit la Francesca ens va convocar per whatsapp al Café nº11, just al costat de la Delegació. A mi i la J. a les 9 del matí i als becaris mitja hora abans. Em va estranyar que volgués parlar amb els becaris a part; per això hi he anat a les 8:45. Quan m'ha vist s'ha contrariat una mica, com quan xerres animadament amb un amic i arriba aquella veïna que sempre et fa mandra saludar.