Blog

Cap dels governs municipals que ha tingut Barcelona no ha volgut aprofitar seriosament el poder que té la ciutat. És un poder que transpira per cada pam d'asfalt, des de cada plaça, en els pocs espais verds assetjats de pol·lució, malgrat els lloguers astronòmics, el turisme de xancleta i el neguit que et robin la cartera. Fa uns anys, una amiga danesa em va preguntar com era viure en una ciutat de vacances. En cap moment li va passar pel cap que el comentari pogués ser ofensiu, ni jo em vaig ofendre.

Comparteix

El dietari de Samuel Pepys és una obra excepcional. S'ho imaginava, aquest purità de Londres que estimava tots els vicis i plaers, que el seu dietari secret un dia veuria la llum?

Comparteix

Dimecres, 1 de novembre de 2017 (Copenhaguen)

Ahir a primera hora ens van tornar a dir que no podíem entrar a la Delegació. «Us ho demano per favor, pel temps que hem treballat junts», va suplicar-nos la Francesca. Estàvem tots asseguts a la taula central del cafè del costat de la Delegació: empleats, becaris i la cap de colla, amb aquest posat que ara ens fa cada dia de venedora d'assegurances que ha passat mala nit. Jo m'hi vaig oposar; li vaig dir que no es preocupés, que no faria cap foto ni penjaria res a Twitter i que mantindria un perfil baix.

Comparteix

Pages

Subscribe to RSS - blogs