Blog

Quan sento els discursos que fan aquests dies Puigdemont i Torra (buits com carbasses de Halloween), no puc evitar pensar en la quantitat d’esforços de tanta i tanta gent que es van malbaratar ara fa un any. Rellegint el meu dietari, recordo que el dia 26 d’octubre, des de Copenhaguen, vaig parlar per telèfon amb una exdiplomàtica americana d’alt nivell. «No van arribar a fer res!», em deia una vegada i una altra, desesperada. Es referia als dirigents del Departament d’exteriors, a qui ella havia estat assessorant els darrers anys.

Comparteix

Davant les recents declaracions del conseller Maragall a la BBC, l’única cosa que pot fer el ciutadà del primer d’octubre és indignar-se.

Comparteix

Sembla que l'espectacle dels llacets grocs amb què vam estar distrets durant la primavera i part de l'estiu, fomentat i magnificat pel govern de la Generalitat, era només el preludi del despropòsit majúscul que es perfila de cara a la tardor. Després dels enfrontaments d'aquest dissabte, també promoguts pel nostre govern (que hauria pogut restringir o aïllar la manifestació pro-piolins), el discurs cínic i lacrimogen del groguisme ha donat pas a un discurs igual de cínic però ara ja obertament malèvol, que pretén vincular independentisme i violència.

Comparteix

Pages

Subscribe to RSS - blogs