Reunió a la delegació de Dinamarca.
Reunió a la delegació de Dinamarca.
01 Gener, 2019

Mediació internacional

Diumenge, 8 d'octubre del 2017 (Copenhaguen)
Dietari  |  Exteriors  |  3 Comentaris

Comparteix

Diumenge, 8 d'octubre del 2017 (Copenhaguen)

Acabo de comunicar-me per Signal amb el P. i sembla que no veiem la situació igual. Malauradament, em temo que tinc raó jo (tant de bo m'equivoqui), perquè la situació és la següent:

M'he passat tota la setmana buscant potencials mediadors escandinaus, per ordre del Departament d'Exteriors a Barcelona. Quan la Francesca em va traslladar aquesta petició dimecres al matí, em vaig queixar: «Però no havíem quedat que faríem la DUI?», perquè dimarts ens havia dit, a mi i a la J., que el govern volia declarar la independència aquest cap de setmana. «Oh, noia!», em va dir llavors, fent com si endrecés els papers que tenia damunt la taula, «és que no es pot fer la DUI sense haver esgotat totes les possibilitats». Em va caure l'ànima als peus però vaig pensar: esgotem aquesta carta ràpidament, abans del cap de setmana, perquè es vegi ben clar que Rajoy i companyia refusen els mediadors internacionals i, per tant, la DUI quedi més que legitimada a ulls del món.

He explorat mil i una possibilitats i tots els meus contactes. Ho hem intentat amb Mogens Lykketoft, Thorbjørn Jagland, Harlem Gro Brundtland, Göran Persson, Dag Halvor Nylander, l'Ellemann-Jensen pare (que em va penjar el telèfon després de dir-me que no pensava perdre ni un segon en «aquesta qüestió», malgrat la recomanació d'un representant destacat de Letònia, amic seu), entre molts d'altres; endebades. A Dinamarca no hi ha hagut manera d'aconseguir ningú, tot i que és on tinc més contactes. L'S. B. del Moviment europeista va ser amable, com sempre, però va reaccionar més tibada que en altres ocasions. Em va dir que, «per moltes raons i molt variades», no s'hi podia involucrar i que sentia molt la violència de l'1O però que el referèndum era il·legal i això no es podia tolerar. No va servir de res la meva explicació sobre les lleis aprovades pel nostre parlament, etc.; es notava que ja tenia la decisió presa i m'escoltava per inèrcia.

En canvi, he aconseguit el Ragnar Aðalsteinsson (ex-magistrat del Tribunal Suprem d'Islàndia, una eminència; el vaig conèixer el juny de l'any passat en una conferència que va fer al CCCB), la Katrín Oddsdóttir (impulsora de la comissió ciutadana que va redactar la nova constitució islandesa, que després va quedar en stand-by) i l'ex-primer ministre finlandès Matti Vanhanen, que també va ser president del Consell Europeu. També teníem l'Olof Palme Center de Suècia però es veu que a Exteriors l'han descartat perquè la seva directora a Barcelona és l'Anna Balletbò. Ara se suposa que el Romeva ha de trucar el Vanhanen, l'Aðalsteinsson i l'Oddsdóttir, però ningú no sap ben bé què volen fer amb aquests noms i els que han rebut d'altres delegacions.

Aquest matí, mentre passejava per Kongens Have, m'he posat a seguir des del mòbil la manifestació feixista convocada per Societat Civil Catalana amb el lema «Prou! Recuperem el seny» (quin cinisme!). Evidentment no ha tingut l'èxit de convocatòria de les nostres manifestacions (ni comprant autocars i trens sencers ho han aconseguit, a 20 € el bitllet, dinar inclòs), però feia angúnia veure la Via Laietana plena de banderes espanyoles, i aquella multitud esverada vociferant «¡Viva!» i «¡Hurra!». Per no parlar dels nonagenaris casposos que han sortit a dir bajanades, com el Vargas Llosas (que ha esmentat amb menyspreu «Puismonj», «Junqueras» amb la jota ben espanyola, i «Forradel») i altres velles glòries com el Borrell. El TN de TV3, que semblava que treballés per l'enemic, s'ha dedicat a agafar declaracions de tots aquests «garants» de la «majoria silenciosa», que parlaven amb excitació dels «colpistes» i de la «manca de diàleg i la tirania dels independentistes». Hem perdut un temps preciós i hem regalat a aquesta gentola una part de la narrativa que fins ara era només nostra; la de la mobilització ciutadana massiva a favor de la independència.

La Francesca m'ha demanat per whatsapp que si us plau fes arribar a tots els nostres contactes de premsa el comunicat que havia fet The Elders. Eren quarts de dues; tot just m'havia assegut al Café Oscar però m'he tornat a aixecar per pujar a casa i llegir amb calma el text en qüestió. No m'ho podia creure: aquesta és la gran fita de mediació que hem aconseguit? No condemnen la violència espanyola de manera explícita sinó que fan una crida al «govern espanyol» i el «govern regional» de Catalunya a abandonar la confrontació violenta, com si víctimes i botxins tinguessin la mateixa responsabilitat en el conflicte. He dit a la Francesca que no ho veia gens clar, però ella hi insistia: «Són instruccions de l'Altisent i el Villatoro», m'ha dit, reenviant-me el missatge dels dos caps de gabinet del Romeva. Les instruccions en qüestió encara m'han esgarrifat més: consistien a enviar un correu als periodistes informant del comunicat de The Elders, lligant-lo amb la manifestació espanyolista d'avui. Però que s'han begut l'enteniment? Ara resulta que nosaltres mateixos hem de contribuir a donar difusió a una manifestació impulsada per organitzacions d'extrema dreta com SCC, Concordia Cívica, i altres perles semblants? Que s'omplen la boca de «diálogo» i fan veure que són gent pacífica per fer creure al món que els catalans estem dividits en dues demandes igual de lícites i de massives? Quan en realitat són la comparsa (inflada artificialment) dels qui ens han apallissat? Quina estratègia més estúpida i contraproduent. Òbviament no ho he fet; no vull ser còmplice d'aquest despropòsit.

Per tot plegat sóc força pessimista. No em crec que vulguin declarar la independència; penso que tornaran a fer un sí però no i diran alguna cosa com ara «Declarem la independència tret de si el govern espanyol accepta la mediació internacional que s'ha ofert per afavorir el diàleg, seguint les demandes del 80% de la població i d'acord amb el tarannà de consens que ens caracteritza, etcètera». Però el P. és de l'opinió que no. Diu que el sector Mas que vol aturar la DUI ja no hi pinta res i que confia del tot en Puigdemont. Tant de bo, però jo no ho veig gens clar.

Comentaris

Jordi Camprubí

Tue, 01/01/2019 - 21:40

El 2017 vam perdre una ocasió d'or. Suposo que algun dia sabrem exactament perque vam perdre aquesta ocasió i perque vam deixar escapar la República i l'independència quan la teniem a tocar. 

Josep

Wed, 01/02/2019 - 23:56

Esperem  ue no sigui l'últim fragment de diari que fescobrim, Diana.

Eva

Sun, 01/06/2019 - 16:00

No entenc tanta resistència i sorpresa, que en el teucas haurien d’estar curades, per responsabilitat i eficiència.

Però el pitjor és que ho ventilis, i no sé si és que en el fons ho fas per electoralisme. Però això seria el de menys.

Si, hi ha repressió, por, covardia i fins i tot col.laboracionisme. Però la teva posició és immillorable per a sumar i torpedinar eficaçment (o sigui discretament) tot el que no vagi en la línia de la llibertat sigui quin sigui el color. I enlloc d’això et comportis tan mediocrement o més que allò que critiques.

Com podries aconseguir cap suport, em pregunto.

Uses la teva proximitat amb la gent per contear la desconfiança i l’enuig.

En fi.

 

Nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.
Imatge CAPTCHA
Introduïu els caràcters que es mostren a la imatge.