07 Abril, 2018

Girs de guió, polítics «1 d'octubre» i CDR

Independència  |  Articles  |   Comentaris

Comparteix

Dijous al vespre, tots els qui creiem en el país (el de debò, no la República buida de contingut que Esquerra i bona part de Junts per Catalunya darrerament ens volen vendre) vam tenir una gran alegria: l'esperança que, amb Puigdemont un altre cop lliure i amb la legitimitat renovada que ens atorga la justícia alemanya, se'ns obre una altra finestra d'oportunitat. L'alegria ha estat majúscula sobretot per contrast amb la sensació de derrota que començava a estendre's, amb raó, des de l'empresonament a Neumünster. Si a Puigdemont se l'hagués acabant extradint per rebel·lió (una decisió que, tractant-se d'Alemanya, era ben possible), hauríem enterrat definitivament el crèdit internacional de l'independentisme, ja prou tocat des del mes d'octubre, quan els nostres representants van renunciar a la República malbaratant el discurs creïble que s'havia fet durant 2 anys a Europa i segons el qual aplicarien el resultat del referèndum, per respecte als valors democràtics i al mandat sorgit de les urnes.

Això demostra fins a quin punt és prima i arbitrària la frontera que separa la legitimitat i el friquisme amb què és rebuda la nostra causa a Europa si renunciem a fer-nos responsables del nostre destí: avui Puigdemont és un heroi, però extradit per Alemanya i empresonat a Espanya, ben aviat hauria esdevingut un foll; i amb ell, tots nosaltres. Si haguéssim après la lliçó, ens aferraríem a aquest gir de guió que és un autèntic cop de sort (i ja en portem uns quants) i l'aprofitaríem per tornar a agafar amb força les regnes de la nostra història, que fa mesos vam deixar anar. Com? Per començar, investint Puigdemont. No hi ha ningú, ara mateix, a Europa, que no conegui Puigdemont. Les vegades que ha sortit de Bèlgica (a Dinamarca, a Finlàndia), la gent del carrer l'atura, el saluda efusivament i s'hi fa selfies. I ara un tribunal alemany confirma que és el ciutadà honrat i respectable que aparenta ser, i diu que, a la presó, no hi ha de fer res, suggerint que qui patina és Espanya.

Si haguéssim après la lliçó dels errors comunicatius del mes d'octubre (fruit de la por llastimosa que es va apoderar dels nostres dirigents), ara ens centraríem a donar un missatge net i clar a Europa i el món: aquest és el President que volem els catalans, digui el que digui l'Espanya dels cops de porra i dels ministres cantant El novio de la muerte, i no hi renunciarem per res del món perquè som responsables amb la democràcia i amb el mandat a favor de la independència validat i revalidat a les urnes (el 27S, l'1 d'octubre, el 21 D) pacíficament i, sobretot, sense por. Perquè quan creus veritablement en una causa justa i tens el cap ben moblat, no hi ha cop de porra ni exèrcit de tancs hipotètic que et puguin segrestar l'enteniment i les decisions.

Aquesta última lliçó (mare de totes les altres) és la que, em temo, els nostres representants actuals encara no han après: la de la por. I per això tot apunta que ens tornarem embolicar en propostes de candidats que tampoc no fructificaran i ens faran perdre un temps preciós i una atenció mediàtica internacional que no està per gaires històries. I això serà així mentre no aconseguim renovar la classe política amb gent valenta: una nova generació de «polítics 1 d'octubre», lliure de tacticismes i interessos personals, resistent psicològicament, ambiciosa només amb la causa del país. Mentre ens hi encaminem (i en aquest sentit la proposta de Jordi Graupera de fer unes primàries a Barcelona obre una escletxa lluminosa), el camí és, com diu la CUP, l'autoorganització ciutadana. I per això és important que els CDR deixin d'improvisar i comencin a organitzar-se de debò, seguint una estratègia conjunta tal com han fet altres moviments pacífics de resistència no violenta. La història n'és plena d'exemples (la resistència organitzada dels noruecs durant l'ocupació nazi, el moviment que acompanyava Rosa Parks), i tal com explica Gene Sharp, els casos que han triomfat no deixaven res a l'atzar: per assolir l'èxit, cada petita acció ha d'estar perfectament calculada i inserida en una estratègia global, perfectament estructurada i programada.

Renovem-nos políticament, organitzem-nos al mil·límetre per resistir sense violència, enfortim-nos: que el proper gir de guió no ens agafi desprevinguts.

Nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.
Imatge CAPTCHA
Introduïu els caràcters que es mostren a la imatge.